06/03/2026
Des d’STEPV s’ha analitzat l’evolució del poder adquisitiu del personal de les administracions públiques entre 2007 i 2025. El resultat és clar: s’ha perdut un 17,10% de capacitat de compra. Tot i que els salaris han augmentat en termes nominals, l’increment no ha compensat l’augment dels preus.
En aquest període, la inflació acumulada (IPC) ha sigut del 47,35%, mentre que l’increment salarial acumulat ha arribat només al 22,15%. Això significa que el salari actual conserva aproximadament el 83% del poder adquisitiu que tenia abans de la crisi.
La pèrdua s’inicia el 2010 amb el Real Decreto-ley 8/2010, aprovat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va aplicar una retallada salarial mitjana del 5%. Posteriorment, el Real Decreto-ley 20/2011, sota el govern de Mariano Rajoy, va consolidar la congelació salarial i va suprimir la paga extraordinària de 2012. Entre 2010 i 2015 es concentra el període més dur de deteriorament.
A partir de 2016 tornen les pujades, i amb el govern de Pedro Sánchez s’impulsen increments plurianuals com els vinculats al Real Decreto-ley 18/2022. No obstant això, la forta inflació de 2021 i 2022 torna a ampliar la bretxa i impedeix recuperar el nivell anterior.
La combinació de retallades, congelacions, pujades moderades i alta inflació ha generat una pèrdua estructural. Les pujades s’han aplicat sobre una base salarial reduïda, fet que dificulta la recuperació real. A més, la supressió de la paga extra i la congelació de complements han agreujat l’impacte, que podria situar-se entre el 18% i el 20%.
En la pràctica, aquesta pèrdua equivaldria a treballar 37,5 hores setmanals però amb un poder adquisitiu similar al que abans representaven unes 31 hores. Les dades mostren una erosió sostinguda que encara no s’ha revertit i que exigeix mesures efectives de recuperació salarial.
